dijous, 22 de maig del 2014

Publicar en revistes, buf!

Aquesta setmana hem tingut una alegria: per fi ha sortit un article que vam escriure amb la Marta Arumí sobre un projecte que duu a terme el grup MIRAS: "Estrategias de interpretación en los servicios públicos del ámbito educativo: estudio de caso en la combinación chino-catalán". En aquest cas, l'article és totalment accessible a la web de la revista, Intralinea. Igualment, en copio el resum perquè pugueu veure de què va:

La interpretación en los servicios públicos (ISP) del ámbito educativo es, hasta la fecha, un tema relativamente inexplorado y que a menudo presenta límites difusos con la mediación intercultural como práctica profesional. El presente artículo pretende arrojar luz sobre esta cuestión a partir del estudio de caso de la interpretación en una reunión entre una tutora de una escuela pública catalana y una madre de origen chino. El análisis se centrará en el estudio de los problemas con los que debe lidiar la intérprete y examinará, detalladamente, las estrategias empleadas en cada caso. En las conclusiones señalaremos algunas de las características de la interpretación en los servicios públicos en este tipo de interacciones y reflexionaremos sobre la viabilidad de la metodología empleada en esta investigación desde el punto de vista del estudio de las estrategias en la ISP.

Keywords: public service interpreting, intercultural mediation, educational context, effective communication, problemas y estrategias en la ISP, mediación intercultural, ámbito educativo, comunicación efectiva

Volia aprofitar aquesta entrada per explicar com sol ser el procés per publicar en revistes acadèmiques. Depèn bastant de cada revista, però es podria resumir en els següents passos:

1.) En primer lloc cal escollir la revista on volem enviar l'article. És important escollir la revista abans de posar-nos a escriure, perquè així ja podrem adaptar l'estil de les cites i altres qüestions a les directrius per a autors que hagi publicat la revista. A més a més, la majoria de revistes indiquen l'extensió màxima dels manuscrits, cosa importantíssima, perquè si l'article és massa llarg segurament l'haurem d'escurçar i això sempre és difícil. Un bon recurs per escollir revistes en l'àmbit de la traducció i la interpretació és la base de dades RETI (Revistes de Traducció i d'Interpretació). Aquí no només hi podreu consultar una llista extensa de revistes, sinó també saber com estan indexades. Què vol dir això? Doncs que les revistes que es consideren de qualitat apareixen en diferents índexs (nacionals i internacionals) i possiblement en rànquings numèrics. Per tant, també és útil conèixer una mica aquests índexs i saber si estem enviant l'article a una revista indexada o no. Si la revista és indexada, publicar-hi costa més, però també compta més de cara al currículum acadèmic i, per tant, és important si l'objectiu de publicar és fer carrera acadèmica. Trobareu més informació sobre els índexs a la base de dades RETI. 

2.) En segon lloc, ja ens podem posar a escriure l'article seguint les directrius de la revista. És important que ens hi fixem bé, perquè a vegades són qüestions molt concretes: que si la bibliografia en un estil o en un altre, que si l'estil de les cites així o així, que si el títol de les taules abans o després de la taula... En definitiva, que si ja ho fem bé des del principi, ens estalviarem haver de corregir la feina feta. 

3.) El següent pas és enviar el manuscrit a la revista en qüestió. Si és una revista amb revisió per parells anònims, l'haurem d'enviar sense referències nostres, per tal que els revisors puguin fer bé aquesta revisió anònima. A vegades l'article s'envia directament per correu electrònic a l'editor i a vegades s'ha de fer mitjançat una plataforma en línia. Normalment l'editor és qui en fa la primera lectura per assegurar-se que l'article s'adiu amb la temàtica de revista. Per exemple, hi ha revistes més d'interpretació (Interpreting, The Interpreters' Newsletter), o n'hi ha que se centren més en la formació en traducció i interpretació (The Interpreter and Translator Trainer) i que, per tant, tenen un abast temàtic més restringit. 

4.) Si l'editor creu que l'article és publicable en la revista (pel que fa al tema), l'enviarà als revisors anònims i possiblement ens informarà d'un termini aproximat en què rebrem les revisions. El millor és apuntar-nos aquesta data aproximada a l'agenda i així quan arribi el moment, si no hem rebut notícies de la revista, podrem insistir. No ens ha de fer por insistir educadament, al capdavall ens tenen esperant i mereixem una resposta. 

5.) El cinquè pas és el més temut: la recepció de l'avaluació per part dels revisors. Normalment hi ha quatre opcions: acceptat sense canvis, acceptat amb canvis menors, acceptat amb canvis majors o rebutjat. En tots els casos, l'avaluació sol anar acompanyada d'un informe detallat, per tant, si ens el rebutgen com a mínim podrem aprendre dels comentaris que ens facin, millorar l'article i provar d'enviar-lo a una altra revista (sempre s'ha d'aprendre dels errors!). Si ens l'accepten amb canvis majors, se'ns gira feina. Això sol voler dir afegir informació, canviar l'ordre d'alguns fragments, reexpressar algunes parts, ampliar les conclusions, detallar millor el mètode, etc. A vegades sembla que demanen l'impossible ("amplia aquesta part i, alhora, escurça l'article"), però el sol fet que ens hagin acceptat l'article amb canvis majors ja és molt bona notícia, per tant, el millor és posar fil a l'agulla i anar incorporant tots els canvis que proposen. La pega és que a vegades els dos revisors anònims es contradiuen i llavors sí que haurem de justificar una mica les decisions preses. Si ens l'accepten amb canvis menors (solen ser canvis petits d'estil o d'expressió) o sense canvis, ja podem saltar d'alegria :)

6.) Un cop revisat l'article, l'hem de tornar a enviar. En les revistes més rigoroses, el tornen a enviar als revisors perquè se'l mirin i diguin si l'aproven. A vegades encara demanen més canvis abans d'acceptar-lo definitivament, però, amb una mica de sort, aviat ens escriuran per dir-nos que l'article ja està acceptat i que ja no calen més canvis. En aquest moment segurament també ens diran quan podran publicar l'article: hi ha revistes que tenen llistes d'espera perquè els volums següents ja estan complets, o sigui que potser encara haurem d'esperar un temps (a vegades fins més d'un any!). De totes maneres, si ja està acceptat, és millor tenir paciència que començar el procés de revisió amb una altra revista. 

7.) Quan s'acosti la data de publicació, l'editor ens enviarà les galerades, una versió ja maquetada perquè puguem fer-ne la revisió final i indicar si cal fer-hi algun canvi. 

8.) I, per fi, el moment més esperat: la publicació de l'article! Ja sigui en línia o en paper, fa igual d'il·lusió :) A vegades hi ha publicació en línia i en paper, i a vegades fins i tot podem demanar un cert nombre "separates" gratuïtament: una impressió del nostre article a part. Fa uns mesos vaig rebre les separates del meu article sobre llenguatge no verbal en xinès (Coping with nonverbal communication in public service interpreting with Chinese immigrants) i com que ja havia passat un temps de la publicació en línia de l'article, va ser una bona sorpresa!

Separates de l'article "Coping with nonverbal communication in
public service interpreting with Chinese immigrants"

Encara es podrien explicar més coses del procés de revisió i al final cada revista és un món... però tot s'ha d'intentar i el més important de tot: no ens hem de desanimar si no ho aconseguim a la primera. Siguem optimistes, tot arriba!!!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada