Aquest trimestre he tingut l'oportunitat de fer classes d'interpretació als serveis públics per a alumnes amb perfils molt diferents. D'una banda, al Máster en Comunicación Internacional, Traducción e Interpretación de la Universidad Pablo de Olavide, a Sevilla, amb alumnes amb la combinació anglès-castellà; de l'altra, al Màster en Traducció, Interpretació i Estudis Interculturals de la UAB, també en la combinació anglès-castellà, però amb una proporció molt alta d'alumnes xinesos; i finalment, en uns tallers organitzats per la Càtedra d'Estudis Xinesos de la Universitat de Lleida, en la combinació xinès-castellà, en un grup mixt amb estudiants xinesos de castellà i estudiants catalans de xinès. Una diversitat de perfils 100% enriquidora!
La majoria ja tenien alguna noció sobre traducció i interpretació en general --per sort, la meva no era la primera sessió; però per a la majoria sí que era la primera presa de contacte amb la interpretació als serveis públics. En un primer moment, el que més "espanta" als estudiants sol ser saber seguir el codi deontològic en tots els seus principis (exactitud, imparcialitat, respecte, fronteres professionals, etc.), sobretot en casos de dilemes ètics. Després vénen els dubtes relacionats amb la memòria: podré recordar-me de tot i llavors transmetre-ho a l'altre participant en la conversa interpretada? Tanmateix, un cop comencen els exercicis pràctics, tots els estudiants coincideixen en un tipus de dificultats: les lingüístiques. I és que realment la interpretació als serveis públics és una activitat molt complexa i la competència lingüística acaba sent un element clau per a una bona prestació.
En aquest sentit, les dificultats lingüístiques poden ser de diferents classes i és per això que necessitem una competència "tot terreny". Avui us n'he preparat alguns exemples amb el popurri de llengües que us comentava abans.
- Dificultats terminològiques. La interpretació als serveis públics té lloc en contextos especialitzats i, per tant, és inevitable que a les converses sorgeixin termes propis del llenguatge de cada especialitat. Fixeu-vos en la conversa següent (basada en una de les simulacions del blog de Carl Gene Fordham), en una consulta de pediatria:
D: Vale, pues si no me equivoco hoy ha venido para preguntar por las vacunas que todavía le faltan a su hijo, ¿verdad?
( 嗯，我知道你今天来是想要查询一下你的孩子还有哪些疫苗需要注射，对吗？)
P: 对的，我查过了。我把那个纪录打印了出来。上面说晓明在出生的时候已经注射过预防乙型肝炎的疫苗了。然后在过去的12个月里他注射了预防白喉，破伤风，百日咳和流行性感冒的疫苗。
(Sí, lo he mirado. He fotocopiado el carnet de vacunación. Dice que Xiaoming recibió la vacuna de la hepatitis B cuando nació. En los últimos doce meses ha sido vacunado contra la difteria, el tétanos, la tos ferina y la gripe.)
 |
| Imatge extreta de: http://www.lababyhome.com/thread-3692-1-1.html |
El consell per afrontar aquestes dificultats és preparar, sempre que es pugui, la sessió que caldrà interpretar. Si ja sabem a priori que haurem d'interpretar en una consulta de pediatria, potser podem portar, per si de cas, el nostre glossari de vacunes, que és un tema que sempre sol sortir en aquestes converses. Com que és difícil memoritzar tots els noms de les vacunes, un glossari on s'inclogui també el pinyin ens serà d'allò més útil.
- Dificultats per termes que fan referència a conceptes inexistents en l'altra cultura. Aquest tipus de dificultat la trobem molt en els noms de tràmits (empadronament, arrelament, etc.), d'institucions (EAIA) o fins i tot de càrrecs sense un equivalent en la cultura amb la que estem parlant (per exemple, el treballador social). La traducció literal a vegades pot funcionar més o menys: per exemple, si traduïm "llibre de família" en anglès per "family book", per la similitud pot acabar funcionant, sobretot si la persona disposa d'aquest llibre, ja que ràpidament sabrà de què estem parlant.
Tanmateix, no sempre és així. En "arrelament", si busquem la traducció més literal (扎根，zhagen, en xinès; o rooting, en anglès), ens trobem amb un concepte molt metafòric que potser no serà del tot comprensible en la llengua d'arribada. Una opció pot ser deixar el terme en la llengua original i afegir-hi una explicació breu (per exemple, indicar que és un permís de residència basat en la teva integració al país). Amb aquesta opció també estem promovent que l'altre es familiaritzi amb el terme en la llengua original, la qual cosa pot ser molt útil. Per exemple, al portal Ouhua veiem l'ús de "libro de familia" en textos escrits en xinès (我的Libro de Familia上没有结婚资料). En aquests casos també és important saber si ja hi ha una traducció en ús en la comunitat amb la qual treballem. Per exemple, molts xinesos estan acostumats a 住家证明 (zhujia zhengming) per a "empadronament", però hi ha altres formes que també s'utilitzen.
- Dificultats per qüestions de registre. Una altra dificultat pot ser haver d'interpretar fragments molt col·loquials, desordenats o fins i tot incoherents. Cal recordar que les converses orals són espontànies i mai seran com la interpretació d'un discurs, planificat i estructurat. Aquí és molt important la capacitat d'anàlisi per entendre bé a què ens referim. Per exemple, parlant de les opcions de futur d'un alumne xinès després de l'ESO, la tutora proposa que faci un cicle formatiu de grau mitjà. Després de valorar a quins centres podria fer-lo, la mare comenta:
是啊。是，但是我儿子能做什么事，要做的话那是一定会用心的。
(Sí. Sí, pero el meu fill, si pot fer una cosa, si la vol fer, llavors segur que s'hi aplicarà.)
Veiem que és una frase força desordenada i que en llegir-la ja hem de pensar un parell de cops: a veure què vol dir? Per això aquí seria molt important la capacitat d'anàlisi i, en cas de dubtes molt grans, preguntar a la mare què volia dir.
- Dificultats per les variants de la llengua. En el cas del xinès, és una dificultat molt evident i, de fet, fa uns mesos ja vaig dedicar una entrada a les variants del xinès ("El xinès dels xinesos a Catalunya"). A les classes d'interpretació als serveis públics anglès-castellà treballem aquest tema també a partir de simulacions (roleplays) que fan servir l'espanyol mexicà i us puc assegurar que, a banda de treballar la sensibilitat cap a diferents variants d'una llengua, al final són activitats que acaben sent molt divertides. Aquí van només dos fragments extrets d'una simulació de Bancroft i Rubio-Fitzpatrick (2011: 117-121):
Madre: Dios mío, me la van a puyar toda a mi hija. Que yo me acuerde yo nunca le puse inyecciones (...).
[...]
Provider: Maybe, I don’t know. Now here’s a list of documents we need for registration: proof of age and legal name, original birth certificate –
Madre: Fíjese que yo vine mojada y no tengo esos papeles. Allá yo creo que tal vez me los pueden conseguir, pero se va a tardar mucho.
La primera paraula desconeguda sol ser "puyar" (en aquest context, "pinchar"), mentre que a la segona intervenció de la mare caldria tirar dels coneixements culturals per entendre bé l'expressió "venir mojado" (il·legalment).
En definitiva, que la competència lingüística és importantíssima i per molt que estudiem i practiquem... sempre hi haurà coses noves per aprendre *sigh*. Això sí, sempre, amb il·lusió!
Avui acabo l'última entrada del 2013 amb...
新年快乐，万事如意！ (xin nian kuaile, wanshiruyi!)，
Happy New Year!
¡Feliz Año Nuevo! (¡Pasenlo chido!)
i BON ANY! ... o molts d'anys!, com diuen a Mallorca ;)
Que la riquesa lingüística us continuï acompanyant en aquest 2014 que aviat encetarem!
