Paratexts...

Per tots aquells que pensàveu que la tesi és un punt final en la carrera investigadora, l'entrada d'avui és clarament per demostrar que, tal com diria Freddie Mercury, The show must go on...! I és que avui m'he decidit a presentar un projecte que em balla pel cap i que possiblement aprofundiré en aquests propers mesos: l'estudi dels paratexts dels materials d'acollida publicats en xinès. 

Abans de continuar, però, em sembla que val la pena explicar què són els "paratexts". Paratext és un terme encunyat per Gérard Genette a l'obra Paratexts. Thresholds of interpretation (original en francès: Seuils) i l'utilitza per fer referència a tots aquells elements que envolten un text o l'acompanyen. Un cop d'ull a l'índex de Genette ens pot donar una idea de la gran quantitat d'elements que es poden considerar paratextuals: el nom de l'autor, el títol i subtítols, les dedicatòries, els epígrafs, els prefacis... De fet, fins i tot una entrevista amb l'autor d'una novel·la es pot considerar paratext.

Genette parla, essencialment, dels elements paratextuals en les obres literàries i, de fet, en l'àmbit de la traducció literària és un tema que s'ha estudiat molt (us recomano la tesi i els articles d'una bona amiga meva, la doctora in pectore Maialen Marín Lacarta). Tanmateix, tot llegint el llibre de Genette (molt entretingut, per cert) em vaig adonar que, evidentment, les obres no literàries també tenen paratexts i, per extensió, els materials d'acollida. I pensant-hi, pensant-hi, em van començar a venir al cap les fotografies que sovint acompanyen aquests materials (per exemple, a la franja superior de la web d'acollida), els pròlegs a càrrec de l'alcalde de la ciutat que els edita o el prefaci (per exemple, la benvinguda a les guies d'acollida de butxaca de Barcelona) o els títols i subtítols que estructuren els textos, a vegades en forma de pregunta (què hem de fer per empadronar-nos?), a vegades més sintètics (empadronament)... i em vaig adonar que és tot un món inexplorat. 

És un tema que ja he tractat en algun article (per exemple, a Traducir para la comunidad china en Cataluña: El ejemplo de los materiales de acogida disponibles online, pàg. 24-35), perquè, per exemple, em sobta que a vegades costa identificar que es tracten de materials bilingües. Fixeu-vos en la portada següent, de la guia de butxaca editada per l'Ajuntament de Barcelona:

A la part inferior dreta i en una tipografia molt més petita que la del títol, s'hi indica: català (加泰罗尼亚语）/ xinès (中文). Només fixant-nos en la portada ja podem veure que el títol tampoc s'ha traduït al xinès i això ens pot fer preguntar: com sabrà una persona xinesa que aquest opuscle és una guia amb informació sobre els tràmits bàsics per viure a Barcelona? Probablement, serà molt important la tasca dels proveïdors de serveis a l'hora de fer difusió d'aquest document. El podem comparar amb l'opuscle següent, editat per l'Ajuntament de Badalona:

Aquí, gràcies a la traducció del títol, segurament serà més fàcil que aquest document atragui l'atenció de l'usuari xinès que, ja des de bon principi, sabrà que el que té entre mans és una guia de recursos (资源指南). En aquest sentit, fins i tot es pot considerar una manera d'apoderar-lo i de fer-lo més autònom.

Una altra tendència ha esta la de posar fotografies de persones de diferents orígens a les guies, independentment de la llengua en què s'hagin editat. Per exemple, al següent fullet informatiu sobre els mossos d'esquadra, a la portada s'hi veu un noi negre demanant informació a un mosso, per bé que es tracta de l'edició en xinès, tal com s'observa en el títol de sota la fotografia.

Tots aquests elements (imatges, fotografies, distribució del text, prefacis...) poden influir en la recepció d'aquests textos per part dels lectors xinesos i, de fet, poden arribar a determinar que aquests ciutadans s'interessin per aquests documents o no. En la indústria editorial, és un tema que s'ha estudiat i molt, perquè bàsicament és màrqueting. Pensant-hi bé, què ven avui dia? Per exemple, es venen molt bé les obres que han estat censurades a la Xina (sobre aquest tema, Sílvia Fustegueres ha anat fent incisos molt interessants al seu bloc, Caràcter xinès) o s'intenten vendre les novel·les a partir d'imatges força orientalistes (quantes portades hi deu haver amb dones vestides amb qipao?). En canvi, en alguns materials d'acollida sembla que es deixen de banda aquestes qüestions que tan importants poden arribar a ser des del punt de vista de l'efectivitat d'un material. Perquè, clar, hem de pensar que són materials sovint editats amb finançament públic i amb un objectiu molt clar: informar les persones nouvingudes sobre qüestions importants per a la vida a Catalunya. En el moment en què la recepció fracassa, es poden considerar efectius? 

Mentre jo continuo donant-hi voltes, us animo a deixar comentaris i opinions, sobretot si heu tingut algun material d'aquests entre mans i us ha sobtat alguna qüestió relacionada amb els elements paratextuals. I si el que us ha cridat l'atenció és, bàsicament, el tema dels paratextos, no dubteu a fer un cop d'ull a Genette o a un llibre que recentment han editat unes companyes de la facultat: Gil-Bardají, Anna; Orero, Pilar; Rovira-Esteva, Sara (eds.) Translation Peripheries. Paratextual Elements in Translation.