activitats d'aquest quadrimestre (setembre-desembre 2012)

Ja de ple en el curs acadèmic, a l'entrada d'avui presento l'agenda per a aquest primer quadrimestre. Una activitat passada i la resta totes per venir, perquè veieu que sempre hi ha alguna cosa o altra per trencar la rutina:

• XIX Biennial Conference of the European Association of Chinese Studies (EACS), del 5 al 8 de setembre a París. La primera activitat en realitat ja va ser a principis de setembre: el congrés de l'EACS, l'Associació Europea d'Estudis Xinesos. Va ser un "macro-congrés", amb dotze sessions paral·leles i temes molt diversos a debat: política, història, art, pensament, lingüística... jo em vaig quedar en aquest últim i la veritat és que hi va haver un tastet interessant dels estudis que des d'Europa s'estan fent sobre el xinès. En aquest tipus de congresoss t'adones que hi ha tantes coses per investigar! Per exemple, sabíeu que una de les primers gramàtiques del xinès va ser escrita al 1705 per Francisco Varo, un missioner de Sevilla? Es diu Arte de la lengua mandarina i, si hi voleu fer un cop d'ull, la traducció a l'anglès està disponible a google books. Hi va haver conferències sobre lèxic, sobre prosòdia, sobre semàntica... La meva es va centrar en un tema que ja he tocat alguna vegada al bloc: el paper del llenguatge no verbal en la interpretació als serveis públics amb el col·lectiu xinès i vaig aportar-hi dades de la tesi. Si voleu llegir-ne l'abstract, el teniu aquí (pàg. 205) i si voleu fer un cop d'ull a la presentació que vaig preparar, la teniu a continuació. Com sempre, comentaris, crítiques o opinions seran benvinguts!

Coping with non-verbal communication in public service interpreting with Chinese immigrants from mireiavu

• Jornades de recerca sobre Àsia Oriental, 8 i 9 d'octubre, a la Facultat de Traducció i d'Interpretació (UAB). Blai Guarné, company d'InterÀsia, ha organitzat dues jornades temàtiques: Identitat i discurs: Nacionalisme al Japó de la globalització, el 8 d'octubre, i Universities in the context of globalization: a view from East Asia, el 9 d'octubre. Jo participaré en la segona jornada, sobre l'educació universitària. En el moment que estem vivint, en què a la implantació del pla Bolònia s'hi ha afegit una crisi que està afectant (i molt) la universitat pública, em sembla que conèixer nous models, reflexionar i dialogar pot ser una manera molt bona de veure les coses des de perspectives diferents.  

• IV Coloquio Internacional Lucentino de la Universidad de Alicante, del 8 al 10 de novembre a Alacant. El tema central del col·loqui d'aquest any serà la interpretació i sembla que la interpretació als serveis públics hi tindrà un pes important. D'entre els ponents convidats, en el camp de la ISP cal destacar-hi Cecilia Wadensjö, pionera en aquest àmbit de recerca gràcies a la seva tesi i posterior llibre, Interpreting as interaction, i Erik Hertog, que ha coordinat molts dels projectes més importants a nivell europeu pel que fa a interpretació judicial. El títol de la meva comunicació serà: El papel de las entidades contratantes en la interpretación en los servicios públicos: ejemplos del contexto catalán i se centrarà en les dades del capítol sobre entitats de la tesi. Amb un públic tan especialitzat, segur que les preguntes seran interessants!

De moment, aquestes són les meves activitats previstes per al primer quadrimestre d'aquest curs acadèmic. Si us interessa estar al dia de conferències o congressos que es facin sobre traducció i interpretació, us recomano la pàgina Konferenser, actualitzada per Helge Niska. Si hi feu un cop d'ull, veureu que hi ha un munt de conferències programades, sobre tot tipus de temes. Una manera de compartir avenços en la recerca, escoltar què s'esta fent en altres llocs, rebre feedback i aprendre, però també una manera de no sentir-nos tan sols en aquest camí de la recerca.

Paratexts...

Per tots aquells que pensàveu que la tesi és un punt final en la carrera investigadora, l'entrada d'avui és clarament per demostrar que, tal com diria Freddie Mercury, The show must go on...! I és que avui m'he decidit a presentar un projecte que em balla pel cap i que possiblement aprofundiré en aquests propers mesos: l'estudi dels paratexts dels materials d'acollida publicats en xinès. 

Abans de continuar, però, em sembla que val la pena explicar què són els "paratexts". Paratext és un terme encunyat per Gérard Genette a l'obra Paratexts. Thresholds of interpretation (original en francès: Seuils) i l'utilitza per fer referència a tots aquells elements que envolten un text o l'acompanyen. Un cop d'ull a l'índex de Genette ens pot donar una idea de la gran quantitat d'elements que es poden considerar paratextuals: el nom de l'autor, el títol i subtítols, les dedicatòries, els epígrafs, els prefacis... De fet, fins i tot una entrevista amb l'autor d'una novel·la es pot considerar paratext.

Genette parla, essencialment, dels elements paratextuals en les obres literàries i, de fet, en l'àmbit de la traducció literària és un tema que s'ha estudiat molt (us recomano la tesi i els articles d'una bona amiga meva, la doctora in pectore Maialen Marín Lacarta). Tanmateix, tot llegint el llibre de Genette (molt entretingut, per cert) em vaig adonar que, evidentment, les obres no literàries també tenen paratexts i, per extensió, els materials d'acollida. I pensant-hi, pensant-hi, em van començar a venir al cap les fotografies que sovint acompanyen aquests materials (per exemple, a la franja superior de la web d'acollida), els pròlegs a càrrec de l'alcalde de la ciutat que els edita o el prefaci (per exemple, la benvinguda a les guies d'acollida de butxaca de Barcelona) o els títols i subtítols que estructuren els textos, a vegades en forma de pregunta (què hem de fer per empadronar-nos?), a vegades més sintètics (empadronament)... i em vaig adonar que és tot un món inexplorat. 

És un tema que ja he tractat en algun article (per exemple, a Traducir para la comunidad china en Cataluña: El ejemplo de los materiales de acogida disponibles online, pàg. 24-35), perquè, per exemple, em sobta que a vegades costa identificar que es tracten de materials bilingües. Fixeu-vos en la portada següent, de la guia de butxaca editada per l'Ajuntament de Barcelona:

A la part inferior dreta i en una tipografia molt més petita que la del títol, s'hi indica: català (加泰罗尼亚语）/ xinès (中文). Només fixant-nos en la portada ja podem veure que el títol tampoc s'ha traduït al xinès i això ens pot fer preguntar: com sabrà una persona xinesa que aquest opuscle és una guia amb informació sobre els tràmits bàsics per viure a Barcelona? Probablement, serà molt important la tasca dels proveïdors de serveis a l'hora de fer difusió d'aquest document. El podem comparar amb l'opuscle següent, editat per l'Ajuntament de Badalona:

Aquí, gràcies a la traducció del títol, segurament serà més fàcil que aquest document atragui l'atenció de l'usuari xinès que, ja des de bon principi, sabrà que el que té entre mans és una guia de recursos (资源指南). En aquest sentit, fins i tot es pot considerar una manera d'apoderar-lo i de fer-lo més autònom.

Una altra tendència ha esta la de posar fotografies de persones de diferents orígens a les guies, independentment de la llengua en què s'hagin editat. Per exemple, al següent fullet informatiu sobre els mossos d'esquadra, a la portada s'hi veu un noi negre demanant informació a un mosso, per bé que es tracta de l'edició en xinès, tal com s'observa en el títol de sota la fotografia.

Tots aquests elements (imatges, fotografies, distribució del text, prefacis...) poden influir en la recepció d'aquests textos per part dels lectors xinesos i, de fet, poden arribar a determinar que aquests ciutadans s'interessin per aquests documents o no. En la indústria editorial, és un tema que s'ha estudiat i molt, perquè bàsicament és màrqueting. Pensant-hi bé, què ven avui dia? Per exemple, es venen molt bé les obres que han estat censurades a la Xina (sobre aquest tema, Sílvia Fustegueres ha anat fent incisos molt interessants al seu bloc, Caràcter xinès) o s'intenten vendre les novel·les a partir d'imatges força orientalistes (quantes portades hi deu haver amb dones vestides amb qipao?). En canvi, en alguns materials d'acollida sembla que es deixen de banda aquestes qüestions que tan importants poden arribar a ser des del punt de vista de l'efectivitat d'un material. Perquè, clar, hem de pensar que són materials sovint editats amb finançament públic i amb un objectiu molt clar: informar les persones nouvingudes sobre qüestions importants per a la vida a Catalunya. En el moment en què la recepció fracassa, es poden considerar efectius? 

Mentre jo continuo donant-hi voltes, us animo a deixar comentaris i opinions, sobretot si heu tingut algun material d'aquests entre mans i us ha sobtat alguna qüestió relacionada amb els elements paratextuals. I si el que us ha cridat l'atenció és, bàsicament, el tema dels paratextos, no dubteu a fer un cop d'ull a Genette o a un llibre que recentment han editat unes companyes de la facultat: Gil-Bardají, Anna; Orero, Pilar; Rovira-Esteva, Sara (eds.) Translation Peripheries. Paratextual Elements in Translation.

Postgrau d'Interpretació als serveis públics a Catalunya (àrab, romanès, rus, xinès, anglès i francès)

Fa dies que volia dedicar una entrada al postgrau d'Interpretació als serveis públics que ofereix enguany el grup MIRAS de la UAB i fa dies que volia provar com funciona Prezi... i finalment he decidit fer-ho tot alhora: aquí teniu un vídeo (aquest cop sense àudio) d'una presentació elaborada amb Prezi sobre el Postgrau d'ISP (també el podeu consultar a la web de Prezi). 

Postgrau en Interpretació als serveis públics a Catalunya (àrab, romanès, rus, xinès, anglès i francès) from Mireia Vargas Urpi on Vimeo.

És cert que una entrada sobre el postgrau podria ser molt més llarga i us podria parlar de la importància de la formació en interpretació dels professionals que treballen com a enllaç entre els proveïdors de serveis i els usuaris que no entenen les llengües vehiculars, podria parlar de la gran diversitat d'activitats que inclou el curs, de la magnífica experiència que pot suposar l'assignatura d'observació de la pràctica professional i de la feina tan gratificant que pot arribar a ser la ISP... però em sembla que amb una ullada a les entrades anteriors d'aquest bloc podreu fer-vos una idea de tot això i més

Sí que voldria, però, acabar amb una reflexió: la majoria de persones que treballen en la interpretació als serveis públics comenten que és una feina que els agrada molt perquè els permet "ajudar a altres persones". Però... una interpretació de qualitat dubtosa (amb omissions, addicions o distorsions de significat) pot considerar-se una manera d'ajudar? Pot arribar a considerar-se útil? Ajudar de debò significa apoderar l'altre, fer que es pugui expressar i comunicar amb les seves pròpies paraules, amb la confiança que l'interlocutor escoltarà allò que està dient realment. Aquí és on la formació pot aportar i molt: pràctica, tècniques, estratègies, recursos, reflexió, codis deontològics... en definitiva, eines per al desenvolupament professional. Com ja he dit en d'altres entrades, la formació és el camí cap a la professionalització i, per tant, cap al reconeixement de la feina... i, en aquest sentit, és el granet de sorra que la universitat pot aportar a aquest camp. 

Bon inici de curs!