recerca en interpretació als serveis públics... per on comencem?

Imatge extreta de Maopost.com

Al febrer del 2009 em vaig començar a interessar per la interpretació als serveis públics, que es va convertir en el tema central de la meva tesina de màster i de la meva posterior tesi. Tot i que al principi pensava que era un camp totalment "verge" on poca cosa hi havia, ben aviat vaig adonar-me que m'equivoca de bon tros... i és que s'ha convertit en un tema molt investigat i amb molta bibliografia! Quan comencem tots anem una mica a les palpentes, anem estirant aquest fil i aquell fil i així ens anem creant la nostra pròpia llista de referències bibliogràfiques. Tot i així, hi ha una sèrie de llibres i articles que valdria la pena tenir en compte de bon principi, sobretot perquè presenten molt bons resums de l'estat de la qüestió, és a dir, són contribucions que revisen, de manera crítica, la recerca prèvia feta sobre aquest tema. Per tant, l'entrada d'avui pretén, justament, ser una ajuda a tots aquells que esteu pensant d'iniciar algun tipus de recerca en l'àmbit de la TISP i no sabeu per on començar: aquí teniu una sèrie de referències que per a mi han estat d'una gran utilitat. 

ABRIL MARTÍ, María Isabel (2006). La Interpretación en los Servicios Públicos: Caracterización como género, contextualización y modelos de formación. Hacia unas bases para el diseño curricular. Tesi doctoral. Universitat de Granada. Lectura molt recomanada, sobretot, si el que voleu és enfocar la vostra recerca a l’àmbit de la didàctica, perquè fa un repàs de la situació de la formació en diferents països segons el model d’Ozolins (2000). També planteja la qüestió de la denominació de la professió i proposa un model de competències per a la TISP que personalment trobo molt encertat. 

HALE, Sandra (2007). Community Interpreting. Great Britain: Palgrave McMillan. Aquest llibre és ja, en si mateix, una revisió de l’estat de la qüestió de la recerca en interpretació als serveis públics força actualitzada i, per tant, dóna una panoràmica molt completa dels estudis fets en aquest camp. Tanmateix, el que fa que aquest llibre sigui especialment útil per a aquells que us voleu endinsar en l’àmbit de la TISP és que: a) té un enfocament molt didàctic en la manera de presentar els exemples i no dóna res per sabut, tot s’explica molt bé; b) inclou un capítol amb possibles línies de recerca poc explorades, on s’indiquen temes que es podrien investigar en nous projectes. Si us interessa el tema però realment no sabeu con enfocar la recerca, aquest llibre és tota una font d’inspiració.

HERTOG, Erik; Van GUCHT, Jan; de BONTRIDDER, Leen (2006). Musings on Methodology. A: Linguistica Antverpiensa, vol. 5, p. 121-132. Article molt recomanable si el que necessiteu són consells pel que a l’enfocament metodològic. Els autors comencen força crítics amb alguns dels treballs que s’han fet en l’àmbit de la TISP, però al llarg de l’article demostren que no és tan difícil fer bona recerca en aquest camp.

MASON, Ian (1999). Introduction. The Translator, vol. 5, núm. 2, p. 147-160. Es tracta de la introducció a un volum monogràfic de la revista The Translator, dedicada a la interpretació de diàlegs (dialogue interpreting). En realitat, tot el monogràfic és molt interessant des del punt de vista de la TISP, però la introducció d'Ian Mason és especialment útil per tenir una panoràmica de la recerca en TISP feta fins al 1999. Tot i que és cert que des de llavors s'ha avançat molt, no deixa de ser una lectura molt necessària per poder contextualitzar, encara millor, la recerca que s'ha fet en l'última dècada.

PÖCHHACKER, Franz (2004). Introducing Interpreting studies. London: Routledge. Tot i que és un llibre que parla de la recerca en interpretació en general, pot ser molt útil a l’hora de situar la recerca específica en ISP en aquest marc més ampli i veure’n l’evolució. També presenta un enfocament molt didàctic i, un cop més, la part dedicada als enfocaments metodològics és molt il·lustradora i pot ser de gran ajuda a l’hora pensar com plantejar un projecte. Personalment, a mi m’agrada molt la capacitat que té Pöchhacker de conceptualitzar les realitats que estudia.

La meva pròpia tesina de màster també repassa l’estat de la qüestió de la TISP fins al 2009; un estat de la qüestió que vaig mirar d’actualitzar i replantejar al marc teòric de la meva tesi, on faig esment dels autors que he inclòs avui en aquesta entrada. A partir d’aquí i un cop ja tingueu una idea una mica més concreta del tema que volgueu investigar, és qüestió d’anar recuperant referències de les llistes de bibliografia al final d'articles i llibres i ja veureu com aviat tindreu un bon recull de referències: des dels llibres del Critical Link i els dels congressos d’Alcaláde Henares editats per Carmen Valero-Garcés, fins a articles publicats a revistes com Interpreting, Babel o Méta, entre d’altres. La veritat és que costa estar al dia, perquè les publicacions són constants, tot i que, per sort, sovint són molt diverses i mica en mica es van explorant nous temes que van ampliant els camins de la recerca. Com diríem en català, quan no és un all és una ceba, però sempre hi ha alguna cosa  per investigar. 

aprendre, practicar, repassar i estar al dia

Aquestes últimes setmanes hi ha hagut molt de revolt en l'actualitat xinesa amb el tema del judici de Gu Kailai, esposa de Bo Xilai, exmembre del Politburó xinès. La premsa d'aquí també se n’ha fet ressò i gairebé tots els diaris han publicat alguna notícia sobre el judici. Tot i que la informació que presenten els diferents diaris és gairebé la mateixa, el més interessant és que ens poden anar molt bé per treballar amb textos paral·lels, perquè la informació publicada en xinès també és molt semblant. A més a més, en aquest cas concret, la notícia tracta d’un judici, o sigui que és una oportunitat d’or per refrescar llenguatge jurídic i aprendre vocabulari nou.

Aquí va una proposta d’exercici a partir de la notícia sobre la sentència de Gu Kailai.

1. Podem començar llegint la notícia en català o en castellà. Per exemple, la podeu trobar a l'Ara, a l’Avui, a la Vanguàrdia, a El Periódico o a El País.
2. A continuació, llegim la notícia en xinès. Encara la trobem a més mitjans, per exemple, a la web de Xinhua. En aquesta segona lectura ja notarem que no tan sols ens sona el tema, sinó que fins i tot hi ha frases molt semblants.
3. L’exercici podria acabar al segon punt: ja hem fet una mica comprensió lectora i segur que hem anotat alguna paraula que se’ns escapava. Tot i així, podem continuar i intentar fer una traducció del text en xinès. Aquí és on realment veurem on tindríem dificultats a l’hora de traduir o, fins i tot, d’interpretar certes paraules o expressions. Una cosa és entendre i una altra cosa, expressar el mateix en la nostra llengua.
4. Podem complementar l’exercici de traducció amb la creació d’un glossari o de targetes de repàs. Coneixeu el programa ANKI? És un programa que es pot descarregar gratuïtament i que permet crear targetes de vocabulari virtuals i agrupar-les per temes. En una cara de la targeta hi podem posar la paraula nova (per exemple, jo he après 从犯) i, a l’altra cara, el pinyin (congfan) i la traducció (còmplice). Si us dediqueu a la traducció escrita, potser us serà més útil un glossari a l’estil més convencional (o en una memòria de traducció si feu servir eines TAO); mentre que si us dediqueu a la interpretació, aquest programa us pot ser força útil a l’hora de repassar i practicar vocabulari temàtic. I, com que és gratuït... per provar-lo no hi perdeu res! 
   
   
   
   Com fer servir Anki? from Mireia Vargas Urpi on Vimeo.
    
5. Ara que ja hem après tant de vocabulari i coneixem el tema tan bé, encara podem aventurar-nos a un nou exercici: podem buscar un vídeo relacionat amb aquest tema i aprofitar-lo per practicar 听力。Bé, no només 听力, també el podem aprofitar com a exercici d’interpretació. Per exemple, en aquest vídeo de la CCTV, al principi, s’hi diuen uns quants números... i ja sabeu que els números solen ser un gran repte en la interpretació! Per què no provar d’anotar-los? L’avantatge d’aquest vídeo és que teniu la transcripció al costat, o sigui que fer-ne la comprovació serà molt fàcil. A partir d’aquí, exercicis de memòria, de reformulació, de presa de notes... això ja és “a gust del consumidor”!

La gràcia d’aquests exercicis és que no tan sols ens ajuden a practicar vocabulari i expressions que poden ser útils en l’àmbit judicial (tant oral com escrit), sinó que a més a més, ens ajuden a estar al dia i a seguir una mica millor l’actualitat xinesa.

I, perquè veieu que un cop coneixes el tema no és tan difícil endinsar-se en la traducció, aquí us deixo els primers fragments de la meva traducció de la versió xinesa de Reuters.

谷开来因故意杀人罪被判处死刑 缓期两年执行(更新版)

Gu Kailai condemnada a pena de mort per delicte d’assassinat intencionat amb suspensió de l’execució de la sentència durant dos anys (versió actualitzada)

• 薄谷开来因故意杀人罪被法院判处死刑,缓期两年执行
  
• Bo Gu Kailai condemnada a pena de mort per assassinat intencionat amb suspensió de l’execució de la sentència durant dos anys 
   
  
• 从犯张晓军被判处有期徒刑九年,两人均表示不会上诉
  
• Zhang Xiaojun, el seu còmplice, condemnat a presó durant nou anys. Tots dos manifesten que no presentaran al·legacions
  

• 法庭官员称尼尔.伍德曾威胁薄谷开来的儿子,但未采取行动
  
• Segons els membres del tribunal, Neil Heywood havia amenaçat el fill de Gu Kailai, per no havia iniciat cap acció
  

路透北京8月20日电---中国法庭官员周一证实,前中国中央政治局委员薄熙来的妻子薄谷开来因故意杀人罪被法院判处死刑,缓期两年执行,并对试图掩盖尼尔.伍德谋杀案的四名警察判处五至11年有期徒刑.

Reuters, Beijing 20 d’agost - Membres del tribunal xinès van confirmar dilluns la sentència de pena de mort per assassinat intencionat a la dona de l’exmembre del buró polític del comitè central xinès Bo Xilai, Bo Gu Kailai. L’execució de la sentència quedarà suspesa durant dos anys. Els quatre policies que van intentar amagar el cas d’assassinat de Neil Heywood han estat condemnats a penes d’entre cinc i onze anys d’empresonament. 
 
法庭官员还证实投毒杀害尼尔.伍德的从犯张晓军被判处有期徒刑九年;谷开来和张晓军均表示不会上诉.
El tribunal també ha confirmat que el còmplice de l’enverinament de Neil Heywood va ser Zhang Xiaojun, que ha estat condemnat a una pena de presó de cinc anys. Tant Gu Kailai com Zhang Xiaojun han manifestat que no presentaran al·legacions.


法院审理认定两人共同犯罪,薄谷开来是主犯,张晓军是从犯.

El tribunal ha determinat que tots dos són culpables i que Bo Gu Kailai és la responsable principal del crim, mentre que Zhang Xiaojun n’és el còmplice.

 

 

La interpretació per part d'infants

Aquests dies he començat a llegir Interpreting Brian Harris. Recent Developments in Translatology, editat per María Amparo Jímenez Ivars i María Jesús Blasco Mayor, de la Universitat Jaume I de Castelló. N'estic preparant una ressenya, o sigui que avui no entraré en detalls concrets del llibre, tot i que sí que m'agradaria reprendre'n un tema que sempre m'ha atret molt: la "interpretació natural", també coneguda com a "traducció natural" (natural translation) a les obres de Brian Harris o language brokering a l'àmbit de la sociologia, entre d'altres noms. La interpretació natural fa referència a la interpretació que realitzen persones sense formació específica per a aquesta tasca, ja siguin estudiants de segones llengües estrangeres, persones bilingües o, fins i tot (i molt sovint) infants.

En els nens i les nenes fills i filles d'immigrants, pel fet de tenir accés a l'educació reglada en arribar als països d'acollida, la immersió lingüística és major i, per tant, l'aprenentatge de la llengua d'acollida sol ser més ràpid que en els pares. Per tant, no és d'estranyar que pares i mares confiïn en ells per a tasques de traducció i d'interpretació. De fet, Beltrán Antolín i Sáiz López (2001: 33) concretament comenten que, en les famílies xineses a Catalunya, el primer a emigrar sol ser el fill gran, que en arribar aquí assumeix l'obligació d'anar a l'escola per aprendre la llengua d'acollida. 

A la meva tesi, vaig poder entrevistar a algunes intèrprets que, passada aquesta primera etapa d'interpretació natural amb pares, familiars i amics, van decidir buscar una feina més formal en aquest àmbit, ja fos a través de consells comarcals, d'ajuntaments o d'altres entitats. D'altra banda, alguns informants xinesos, usuaris dels serveis públics, també admetien haver comptat amb l'ajuda dels fills o filles com a intèrprets als serveis públics. Un altre exemple clar es el d'un pare que comenta que "希望自己的子女学好当地语言，这样以后有办什么事情更方便 (espero que els meus fills aprenguin la llengua local, així en el futur serà molt més fàcil resoldre les coses)" (U15, home, 38 anys; exemple extret de Vargas-Urpi, 2012: 542).

Nenes a Guizhou, 2011. Arxiu propi.

Per tant, la interpretació per part d'infants és una realitat present i comprensible si tenim en compte tots aquests factors. Harris, a més a més, exposa que és molt interessant estudiar aquest tipus d'interpretació perquè pot donar pistes molt clares sobre el desenvolupament de la competència traductora (o de la competència en interpretació, en el nostre cas). D'altres investigadors també s'hi han fixat des de la recerca en adquisició de segones llengües estrangeres, de manera que la recerca en aquest camp comença a ser força abundant.

Tanmateix, més enllà de l'interès investigador que pugui generar la interpretació natural per part d'infants, el que cal subratllar són els perills que pot suposar fer interpretar a nens i nenes:

1.) Des del punt de vista de la interpretació, com podem esperar que nens i nenes, per molt bilingües que siguin, puguin interpretar els llenguatges especialitzats sovint necessaris en els diferents àmbits dels serveis públics? Quina maduresa podem demanar a nens i nenes a l'hora de seguir codis ètics o de mantenir-se imparcials en la interpretació?

2.) Des del punt de vista dels nens i nenes que fan d'intèrprets: és ètic posar-los en aquestes situacions? Cal tenir en compte que a vegades es poden arribar a viure situacions molt i molt dures (haver d'informar de malalties greus, per exemple)... com podem donar aquesta responsabilitat a un infant? Més enllà de l'impacte emocional que poden patir els infants en aquestes situacions, el sol fet d'haver d'assumir la responsabilitat d'interpretar també pot provocar-los estrès o fer-los sentir sota pressió. A l'altre extrem, Hall i Sham (2007) expliquen que alguns infants s'aprofiten d'aquesta posició "privilegiada" per demanar compensacions als seus pares o per rebre'n un tracte especial. I és que, els nens són nens, i això no s'hauria d'oblidar...

Per tot això, igual que desaconsellem la interpretació no professional, cal desaconsellar la pràctica de recórrer a nens i nenes per a la interpretació, perquè si tenim en compte tots els factors que hi poden intervenir, ens adonarem que no és, en cap cas, una tasca de nens.

Per aprofundir en aquest tema, us recomano el llibre que jo m'ateixa m'estic llegint ara (Interpreting Brian Harris), que inclou alguns articles sobre aquesta qüestió. Concretament, val la pena destacar l'estat de la qüestió realitzat per Álvarez de la Fuente i Fernández Fuertes (2012: 11-50), al primer capítol, amb una bibliografia molt extensa i completa; així com també el segon capítol: "Child language and Cultural Brokering", de Hall i Guo (2012: 51-76), que se centra en el cas xinès. De fet, aquest segon capítol es basa en la tesi de Guo Zhiyan (2007): Young Children as Cultural Mediators: A Study of Mandarin-Speaking Chinese Families in the U.K, totalment recomanable des d'un bloc com aquest. Tot i que actualment no es troba disponible en línia, l'autor n'està preparant un llibre que, segons hem pogut saber, es publicarà al 2013.

D'altra banda, al web de la Manchester Metropolitan University hi ha una pàgina amb bibliografia sobre aquest tema: "Children and Adolescents as Language Brokers", que a més a més també inclou diverses referències que es basen en l'estudi de nens i adolescents xinesos. Un article accessible en línia, relacionat amb aquest projecte de la Manchester Metropolitan University i centrat en el cas xinès és el següent: Hall, Nigel; Sham, Sylvia (1998) Language brokering by Chinese Children.

I, finalment, si el que us interessa és la interpretació natural en el seu sentit més ampli, cal recomanar l'obra de Brian Harris, pioner en aquest camp. Podeu començar amb el seu article "The Importance of Natural Translation", publicat al 1976 a Working papers in Bilingualism i també disponible en línia. Tal com deia al principi, és un camp d'estudi amb força bibliografia, o sigui que si coneixeu o trobeu més referències interessants, us animo a compartir-les mitjançant els comentaris!