Aquesta última setmana ha resorgit el tema sempre candent de la interpretació judicial, arran de les VIII Jornades de Traducció Jurídica celebrades a Catelló la setmana passada. No entraré en detalls sobre els motius de la controvèrsia en aquesta última ocasió, ja que els podeu trobar al bloc de la xarxa Comunica, al comunicat emès per MIRAS i a dues entrades del bloc de Carmen Cedillo (¿Investigación en TISP?: El grupo MIRAS i El debate sigue abierto: ¿particpas en él?).
De fet, aquí ja havíem dedicat una de les primeres entrades (La interpretació judicial a Espanya) a aquest tema i ja havíem plantejat algunes de les reivindicacions que des del món acadèmic s'estan fent. Ara és el moment de tornar-hi a pensar i més quan veiem que les coses no milloren i que a la premsa continuen publicant-se titulars com aquest: "Un francés pasa tres meses en prisión al confundirlo con un ladrón", un cas en què bona part dels problemes van derivar de la manca d'interpretació en les primeres declaracions del pressumpte culpable.
En tot aquest debat, però, pot ser interessant subratllar que la crítica a l'externalització de la interpretació judicial és, en realitat, una crítica a la manca de regulació i a la precarització d'un servei tan important per poder garantir el dret a un judici just i equitatiu a tota persona. El gran problema que patim ara és que en el moment de seleccionar les empreses adjudicatàries per a la prestació de la TISP no s'ha posat la QUALITAT en primer lloc, sinó que s'han prioritzat qüestions com la quantitat (de llengües, d'hores de servei, etc.) o el preu. A l'informe de Linguamón (2010) podeu trobar més informació sobre aquests criteris que, de fet, queden prou definitis a l'esquema següent, que aquests últims dies circula força a les xarxes socials i als blocs.
Tots estem d'acord que la formació és la via cap a la qualitat. Tanmateix, la formació també suposa un esforç, una dedicació i una inversió de temps i de diners i, per això, més enllà de formar-nos "por amor al arte", necessitem motivacions externes que ens facin pensar que valdrà la pena formar-nos. Aquestes motivacions (inexistents en el context espanyol i català actuals) podrien ser:
1) Una acreditació que regulés l'accés a la professió (us recomano l'entrada sobre acreditació en aquest mateix bloc )
2) L'exigència des de les empreses del requisit de la formació
3) L'esperança que les millores a nivell personal puguin retornar-nos en forma d'estabilitat laboral o d'un increment retributiu (utopia?)
Quan aquestes condicions fallen, només ens queda confiar en l'ètica professional dels intèrprets i en les seves ganes de fer bé les coses, però amb això no n'hi ha prou. Cal seguir lluitant per fer entendre que només s'aconseguirà fer justícia de debò amb intèrprets ben formats i qualificats que garanteixin el respecte dels drets de totes les persones implicades en un judici. I, amb el model actual, no anem pel bon camí.
En aquest bloc sovint hem citat exemples d'altres països i, un cop més, sembla que als Estats Units ja van força més endavant en aquest tema. Us deixo algunes lectures que poden ajudar a reforçar els arguments a favor de la lluita per a la regulació de l'accés a la interpretació judicial. A banda de la tesi doctoral de Juan Miguel Ortega Herráez, que ja vaig proposar fa uns mesos (Análisis de la práctica de la interpretación judicial en España: el intérprete frente a su papel profesional), personalment trobo molt interessants les contribucions de Holly Mikkelson i de Sandra Hale. Mikkelson, d'una banda, proposa uns marcs teòrics i unes reflexions molt profundes sobre l'evolució de les pràctiques de la interpretació judicial, realment pertinents després de la nostra reflexió d'avui. Hale, de l'altra, entra en detalls molt més específics i en qüestions molt més lingüístiques relacionades amb la pràctica de la interpretació. El denominador comú? L'èmfasi en la formació.
- Mikkelson, Holly: Court Interpreting at a Crossroads.
- Mikkelson, Holly: The professionalization of Community Interpreting
- Més articles de Holly Mikkelson: http://www.acebo.com/papers/pmenu.htm
- Hale, Sandra (1999) Interpreters' treatment of discourse markers in courtroom questions. A: Forensic Linguistics, vol. 6, n. 1, p.1350-1771.
- Hale, Sandra (2001) How are Courtroom Questions Interpreted? An analysis of Spanish Interpreters' Practices. Ian Mason (ed.) Triadic Exchanges. Studies in Dialogue Interpreteing. Manchester: St. Jerome, p. 21-50.
- Hale, Sandra (2002) How faithfully do Court Interpreters Render the Style of Non English Speaking Witness' Testimony? A Data-Based Study of Spanish-English Bilingual Proceedings. A: Discours Studies, vol. 4, n. 1, p. 25-47.
- Hale, Sandra (2004). The Discourse of Court Interpreting. Amsterdam; Philadelphia: John Benjamins.
- Hale, Sandra (2007). The challenges of Court Interpreting. Intricacies, responsibilities and ramificiations. AltLawJI, vol. 30.
- Hale, Sandra (2008). Working with interpreters in courts and tribunals. AIJA Conference,12-14 de març de 2008, Freemantle, WA.
De fet, aquestes referències són només un tastet de la recerca tan àmplia que s'ha fet en la interpretació judicial. Si algú hi està interessat, que m'escrigui i li passaré més articles sobre aquest tema. De moment, us animo a llegir el manifest de la pàgina de Comunica i a deixar-hi els vostres comentaris si creieu que val la pena aquesta iniciativa:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada