divendres, 3 de febrer del 2012

La interpretació judicial a Espanya



La interpretació en jutjats, fiscalies i tribunals s'ha convertit, des de fa uns quants anys, en un tema de debat molt intens a l'Estat espanyol. L'augment de judicis en llengües estrangeres ha fet que la necessitat d'intèrprets en l'àmbit judicial sigui cada cop major, fins al punt que podríem afirmar que la figura "històrica" de l'intèrpret jurat ha quedat obsoleta davant d'una demanda inabastable tant pel que fa a les llengües, com pel que fa al nombre de serveis.


Segons l'Informe sobre les interpretacions i les traduccions judicials, publicat pel Departament de Justícia, l'any 2010 a Catalunya es van fer 30.642 interpretacions, entre les quals es van emprar 66 idiomes diferents, i 7.541 traduccions d'uns 39 idiomes diferents. L'any 2010, el xinès va ser la cinquena llengua en el rànquing d'interpretacions: se'n van fer 1.765, una dada semblant a la de l'any 2009, en què va ser també la cinquena llengua i va ser la llengua d'interpretació en 1.748 ocasions. Al 2008 també va ser la cinquena llengua, tot i que amb un nombre inferior de serveis (1.383). Pel que fa a les traduccions, el 2010 el xinès va ser el quinzè idioma més emprat, amb només 24 traduccions escrites i per sota de llengües com l'hongarès, el lituà, el rus o el neerlandès.

Tot i aquesta demanda real de traducció i interpretació en l'àmbit judicial i tot i la despesa que suposa cada any per a l'Administració (al 2010 va generar una despesa de 2.804.884,73 euros només a Catalunya), l'organització dels serveis d'interpretació a l'àmbit judicial ha estat objecte de moltes crítiques des del món acadèmic i professional. D'entre aquestes crítiques, la que ha tingut més ressò va ser la que la magistrada Pilar de Luna Jiménez de Parga va fer al 2010, denunciant tota una sèrie d'irregularitats al voltant de la pràctica de la interpretació judicial. Un clar exemple de les reivindicacions que la magistrada feia el trobem en titulars com el següent: "Suspenden un juicio porque el único traductor chino era el acusado", d'una notícia publicada diari Heraldo el 3 de març de 2010.

Des de la recerca en TISP, l'aproximació més completa a l'estat de la qüestió de la interpretació judicial és la tesi doctoral de Juan Miguel Ortega Herráez (2006), Análisis de la práctica de la interpretación judicial en España: el intérprete frente a su papel tradicional.

D'entre d'altres articles sobre aquest tema, a Catalunya, Annette Emmermann parla d'aquesta situació precària dels intèrprets judicials a Catalunya en l'article "La traducció i la interpretació de les llengües estrangeres als jutjats i tribunals amb seu a Catalunya" (2007); mentre que Fernando A. Gascón és qui n'ofereix l'aproximació més recent, a "Una breve radiografía de la interpretación judicial en España", publicat al desembre de 2011 a la revista online "La Linterna del Traductor". Aquest mateix autor és el creador del bloc "El Gascón Jurado", dedicat a la traducció jurada, jurídica i judicial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada